Un parell de peces de l'Edi. La primera un plata del 1992 que ha quedat empresonat dins un concesionari de cotxes, prop de la zona d'Iturbi. La segona a un descampat de la mateixa zona, datada del 1993. Sent una estima especial envers aquest escriptor, en part perquè va ser el primer contacte que accedí a ser entrevistat per al documental. També perquè eixos blanquejos a dos colors, amb lletres de bloc, escampats per tota la ciutat foren una patada visual a la meua infància. També el seu tag escrit a les zones més insospitades de la ciutat, amb aquella Y que semblava una rúbrica a meitat camí entre una U i un 4. En fi, el meu respecte a un escriptor vocacional que porta ja més de dos generacions de graffiti a les seues esquenes, perquè ho ha vist tot, i de tots els colors i deixa un rastre de kamfort per allà on passa... Salut EDI!!
2 comentarios:
molt gran, la veritat es que sí. Me flipava anar per la V30 sent un xiquet i vore els sus tags per tot arreu... me preguntava que feia un boig firmant per allà... despres ho vaig comprende tot. molt gran.
Hay una aún más antigua en Malilla que sale en el documental y que ví el Domingo pasado..ha sobrevivido porque está a unos 3 m. De altura..debe ser del 89-90...
Publicar un comentario