Un parell de peces de l'Edi. La primera un plata del 1992 que ha quedat empresonat dins un concesionari de cotxes, prop de la zona d'Iturbi. La segona a un descampat de la mateixa zona, datada del 1993. Sent una estima especial envers aquest escriptor, en part perquè va ser el primer contacte que accedí a ser entrevistat per al documental. També perquè eixos blanquejos a dos colors, amb lletres de bloc, escampats per tota la ciutat foren una patada visual a la meua infància. També el seu tag escrit a les zones més insospitades de la ciutat, amb aquella Y que semblava una rúbrica a meitat camí entre una U i un 4. En fi, el meu respecte a un escriptor vocacional que porta ja més de dos generacions de graffiti a les seues esquenes, perquè ho ha vist tot, i de tots els colors i deixa un rastre de kamfort per allà on passa... Salut EDI!!
